Resultats de la cerca frase exacta: 530
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
aire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mescla de gasos que compon l'atmosfera. L'aire és necessari per a la respiració. Renovar l'aire de l'habitació. Destapa-ho perquè hi toqui l'aire. Un corrent d'aire. No fa un alè d'aire. Aire enrarit. Gas 1 1. aire atmosfèric L'aire pròpiament dit. aire [...]
aire
|
|
2.
aerificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impregnar d'aire, combinar amb aire. [...]
|
|
3.
silf sílfide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser imaginari que habita l'aire, esperit elemental de l'aire. Dona bella i esvelta. [...]
|
|
4.
aeració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposició a l'acció química de l'aire, impregnació d'aire. L'aeració de la sang. L'aeració de l'aigua. [...]
|
|
5.
aeromància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endevinació per l'estat de l'aire, pels fenòmens aeris. [...]
|
|
6.
elf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que habita l'aire, els boscos, les coves, etc., en la mitologia escandinava. [...]
|
|
7.
espantamosques
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ventall o altre objecte que, agitant-lo en l'aire, serveix per a esquivar les mosques. [...]
|
|
8.
regolf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remolí d'un corrent d'aire, d'aigua o d'un altre fluid, que regolfa. [...]
|
|
9.
pneumàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'aire o a la respiració. Mogut per la pressió de l'aire. Disposat per a contenir aire comprimit. Part de la física que tracta de les propietats mecàniques de l'aire i d'altres gasos. Tècnica de la utilització de gasos comprimits com a fluids [...]
|
|
10.
aerofític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu sobre superfícies no submergides, en contacte amb l'aire, s'aplica a les algues. [...]
|
aire
1 m. [BI] [FIF] [QU] Mescla de gasos que compon l'atmosfera. L'aire és necessari per a la respiració. Renovar l'aire de l'habitació. Destapa-ho perquè hi toqui l'aire. Un corrent d'aire. No fa un alè d'aire. Aire enrarit.
2 1 m. [LC] [QU] obs. Gas 1 1.
2 2 [FIF] [LC] [QU] aire atmosfèric L'aire pròpiament dit.
2 3 [FIF] [LC] [QU] aire fix Anhídrid carbònic.
2 4 [FIF] [LC] [QU] aire inflamable Hidrogen.
3 1 m. [LC] L'aire com a medi. Els habitants de l'aire, els de la terra i els de l'aigua. Anar per l'aire. Viure a l'aire, dins l'aire.
3 2 [LC] a l'aire loc. adv. Enlaire 2. Sempre va amb les cuixes a l'aire.
3 3 [LC] a l'aire lliure loc. adv. En ple aire. Exercicis a l'aire lliure.
3 4 [LC] en l'aire loc. adv. Enlaire 1 1.
3 5 [LC] a mig aire loc. adv. A mitja alçària. —És a dalt o a baix? —A mig aire.
4 1 m. [LC] L'aire quant a les seves propietats, estat particular de l'atmosfera amb relació a la temperatura, la humitat, la puresa, etc. Aire sa. Aire clar, contaminat, humit, pur, saturat, sec. Aire del matí.
4 2 m. pl. [LC] Clima 1 1. Els aires de marina no li proven.
4 3 [FIF] aire condicionat Aire tractat per un condicionador.
4 4 [LC] aire emmetzinat Aire perillós per a la salut.
5 1 m. [LC] Aire en moviment, vent, especialment el de poca intensitat. No fa una gota d'aire. Feia un airet molt fred. Quin airàs, quin airot que fa! Aire o no aire, la forca enlaire.
5 2 m. [LC] per ext. Quins aires et porten? Per què has vingut?
5 3 [LC] estar entre dos aires Estar entre dues obertures que estableixen un corrent d'aire.
5 4 [LC] córrer bons aires Córrer bones notícies.
5 5 [LC] córrer mals aires Córrer males notícies.
6 1 m. [LC] Aparença, aspecte. Això té tot l'aire d'ésser una mentida. Aquesta pintura té tot l'aire d'un Ticià.
6 2 m. [LC] Actitud o posat expressius d'una qualitat personal o una emoció. Té un aire de bona persona. Amb un aire de consternació. Aire senyorívol, encongit, resolt.
6 3 m. [LC] Semblança entre dues o més persones. Té un aire amb tu. Són germans i no en tenen l'aire.
6 4 m. [LC] [MD] Petit atac de certes malalties. Un aire de feridura. Un aire de bogeria.
7 1 m. [LC] Manera peculiar de moure's una persona en caminar, ballar o fer un exercici qualsevol. És molt esvelta i camina amb un aire!
7 2 m. [AGR] Manera de moure's per avançar un cavall.
7 3 [LC] donar-se aire a fer una cosa Cuitar a fer-la. Apa, dona't aire; si no, no acabarem mai.
7 4 [LC] aires de grandesa Ostentació d'importància exagerada, de riqueses, etc.
8 1 m. [MU] Música d'una cançó, melodia. Aires populars.
8 2 m. [MU] Idea musical desenrotllada en tons simples successius.
8 3 m. [MU] Temps amb què s'executa una obra musical. El concert tenia un aire viu.
9 interj. [LC] Expressió usada per a dir a algú que se'n vagi. Aire, que vol dir vent!